Creat per Redacció il 01/01/2010
Antoni Blanch Xiró (Barcelona, 1924-2013)

Home de lletres integral, estudia literatura, filosofia, història i teologia, i és doctor en literatura comparada per la Sorbona de París i en filosofia per la Universitat de Barcelona. Durant 38 anys exerceix la docència a la facultat de Filosofia i Lletres de la Universidad Pontificia Comillas de Madrid, i arriba a ser-ne professor emèrit de literatura comparada. També és professor convidat a nombroses universitats europees i del continent americà. Des del 2007 presideix el Centre Borja de Sant Cugat del Vallès, que acull l'Institut de Teologia Fonamental i la Universitat de la Pau. També col·labora amb el centre d'estudis Cristianisme i Justícia i la Fundació Joan Maragall.

És fundador de la revista Reseña de literatura , col·laborador habitual de Razón y Fe i d'altres revistes especialitzades, i editor literari de diverses conferències sobre temes filosòfics. També publica assajos centrats en literatura i teologia, amb els títols La poesía pura española: conexiones con la cultura francesa (1976), tema de la seva tesi doctoral a la Sorbona; La transcendencia lírica (1981), Crónicas de la increencia en España (1988), El hombre imaginario: una antropología literaria (1996), El espíritu de la letra. Acercamiento creyente a la Literatura (2002), Falses utopies i escatologia cristiana (2003), juntament amb Josep Giménez; Poesia i transcendència: lectura de les Elegies de Bierville de Carles Riba (2005), Nostàlgia d'una justícia major, dos testimonis: Bertolt Brecht i Albert Camus (2005), traduït a l'anglès i al castellà, i De Ramon Llull a T. S. Elliot. Grans obres literàries del cristianisme (2007).