Creat per Redacció il 01/01/2010
Josep Dalmau i Olivé (Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 1926-2018), doctorat en teologia per les universitats de Salamanca i Pontificia de Comillas, i llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona ha estat, durant més de cinquanta anys, el rector de Gallifa (Vallès Occidental).

En el si de l'Església ha polemitzat sobre temes com l'organització de les comunitats de base, l'ecumenisme religiós i la llibertat de diàleg entre Església i societat. En aquesta línia ha publicat nombrosos llibres d'assaig sobre temes religiosos, com ara Distensions cristianomarxistes (1967), Agonia de l’autoritarisme catòlic (1968), Contrapunts al “Camí” de l’Opus Dei (1970), La fe a debat (1972), Catalunya i l’Església al banquet dels acusats (1980) i Cap a on va l'església catalana? (2006), entre d'altres. També ha publicat diversos llibres divulgatius sobre temes nacionalistes, com ara El Rosselló és Catalunya (1988), Catalunya segrestada: catalans per voluntat, europeus per vocació... (1993) i Espanyols per força (2002). El 2008 ha publicat el llibre de memòries Un capellà rebel, un sacerdot lliure: memòries (1926-1969).

Ha estat guardonat amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1996), el Premi Jaume I d'Actuació Cívica (1996) i el premi Memorial Joan XXIII per la pau (2002), entre d'altres.