Català, capellà i amb consciència de masculinitat

Loading video
Així es defineix en Jaume: com un mascle singular, un català independentista i provocador i com un capellà exemplar.
vists 7602

COMENTARIS

1 inserit
grassoner
10/07/2019 - en18:26
(0:25) "Som un mascle singular, perquè estim es mascles. Que és una manera molt singular i molt guapa de ser homo."

Que un baroner sigui ell mateix relativament mascle no el fas ser gens diferent o singular de qualsevol altre baroner; sigui aquest altre relativament femell o, més sovint, sigui indiferent al físic més mascle o femell del seu cos.

En Jaume juga amb el pressupòsit, més que desapercebut, desaconcebut, dels efectes consumats que el Gonarcat ens hagi condemnat a la segregació per gon, i a l'alienació en la identitarietat gonadera; i de la distorsió consumada que això té a l'hora d'anomenar les identitats sexuals, i doncs d'identificar-s'hi.

En realitat, que vol dir en democràcia -en un estat de preservació de l'autoritat de l'home a constituir-se subjecte, com ara, de sexe, sexualitat i d'identitat sexual- el gon és una generalitat física morfològica tributària a l'estratègica de reproducció gonocòrica, i no hauria de tenir pas més incidència en la vida pública i privada que la que té l'ètnia; l'altra morfologia que és causa del cos, en aquest cas tributària d'una ascendència migratòria. Si bé, en el cas del gon, sí que hi reconeixem l'ordinarietat d'esdevenir causa de sexe; si tal home hi troba origen i incontingència de la seva afectivitat. Ja sigui en l'experiència de ser un cos (la salut; l'autoidentitat), en l'experiència de ser home entre els hòmens (la cosexualitat o coidentitarietat) o la seva experiència desiderativa (l'element comú denominador desideratiu; la pornidentitat). L'hi reconeixem sempre que no per això ens n'oblidem de les altres dues causes de sexe, com són l'espai del cos (la fesomia) i el temps del cos (l'edat); de naturalesa més universal que no pas la contingència d'una morfologia, tothora tributària a una circumstància. i sempre que no ens oblidem que el gon és una tipologia de gradació infinitesimal i d'especte illimitat entre dues tendències físiques, masculina i femenina; perfectament ignorable en tots i cadascun dels aspectes de la vida pública i privada; i no cal dir en l'afectivtat d'un home (salut, societat i porn).

La bipolarització sense gradació de continuïtat entre un extrem idealment mascle i un de femell; el maniqueisme inignorable i inindiferenciable matriarco-patriarcal ; la dimorfologia mútuament excloent, tan sols extrapolable, encetada durant l'embaràs; tot això és cultural, condicionat i premeditat. El cos de l'home és el resultat de la intervenció de l'home damunt el cos; intervenció que s'inicia molt abans del naixement, en plena formació del fetus. En veritat, el gon és tan variable i subdiversificable com l'ètnia; i més que no ho sigui la fesomia i l'edat. com qualsevol causa del cos, és perfectament ignorable i indiferenciable com a causa de sexe.

El bell escriptor, quan diu que és mascle, cal entendre que vol dir que es constitueix com a tal en la seva identitat en relació amb si mateix i en la que és amb altri. No pas que reconeix un universal masculí, d'existència independent; anterior i imparcial a la seva afectivitat. Com si ser mascle fos una realitat pura; de l'evidència de la qual es limita a fer-ne constància.

Tanmateix de ser baroner. La gonohomogàmia o gonheterogàmia d'un gonadista en la seva identitat sexual no té cap incidència real. És un afer intern del règim vigent gonarcal. El tractament públic del qual, en tant que es faci de manera sexocentrada en el gon -com si no hi hagués cap més publicitat que el gonadisme-, té com a principal funció i efecte refermar el Gonarcat, i no pas solucionar cap conflicte que n'hi pugui haver. Quan el bell escriptor significa la singularitat i la bellesa de ser baroner tot sembla que ho fa en esguard d'aqueixa tautologia. Però si ens l'estalviem, i del concert de les sis sexualitats ordinaries, corresponents a les tres causes de sexe -mútuament ignorables i indiferents entre si-; també poden ser acollides les seves paraules en la singularitat d'un home amb genitals virils i trets i aparences culturalment tingudes com a masculines que s'hi identifica i que, per això mateix, es regracia de ser baroner.

-jordi isant
0.5975