Creat per Redacció il 01/01/2010
Teresa Juvé (Madrid, 1921).
Professora i novel·lista. Estudia a la Institución Libre de Enseñanza de Madrid i posteriorment, ja a Barcelona, a l'Institut Escola Ausiàs March de la Generalitat. Finalitzada la Guerra Civil, s'exilia a França i finalitza els estudis de Filologia i Literatura Comparada i dóna classes de llengua espanyola. També prepara la tesi sobre el poeta Peyre Gudulí. Durant els anys de la Segona Guerra Mundial es compromet amb la resistència fent d'agent d'enllaç i és a punt de ser capturada, en dues ocasions, pels soldats alemanys.
El 1948 es casa, a França, amb el polític Josep Pallach. Viuen a París on treballen en un Institut pilot d'Ensenyament Mitjà i neix la seva filla Antònia. L'any 1970 retornen a Catalunya i tant l'autora com el seu marit fan classes a la Universitat de Girona. En el terreny literari, l'any 1963 queda finalista del premi Nadal per la seva primera novel·la, en castellà, La charca en la ciudad, on l'autora narra les experiències en un camp de concentració de dones. Amb tot, la seva principal aportació a la literatura catalana és la serie de novel·les policíaques del detectiu portantveus Plagumà i del seu col·laborador, el jutge Joanola. Obres com El portantveus s'ha equivocat (1997), La Commedia dell'Arte sota sospita (2000), Els assassins eren més d'un o Juguesca mortal (2002) neixen de l'especialització de l'autora en la Catalunya del segle XVI, on estan ambientades.