Creat per Redazione il 01/06/2015
Xavier Bertran (Barcelona, 1945) fins al 1980 treballa d'obrer metal·lúrgic. Es llicencia en Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona als quaranta anys, i treballa a la premsa, la ràdio i la televisió. Ha estat professor de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona.

En el camp de la literatura ha publicat nombrosos títols de narrativa infantil i juvenil, com ara Si les persones parlessin (1991) –Premi Lola Anglada–, Que Déu salvi els víkings (1992), Elieta (1994) –Premi Ala Delta–, El rock de les rates (1994) –Premi Ramon Muntaner–, Indy Air (1996), El noi espavilat (1997), Es busca portera (1999) –Premi Josep M. Folch i Torres–, L'assassinat de la Xènia (2000) –Premi Ciutat d'Olot–, El soldat que parlava amb els cruecs (2002) –Premi Barcanova–, L'últim dinosaure (2003) –Premi Guillem Cifre de Colonya–, Una lloreta fa ràdio (2006), El crim del colós rialler (2008) –Premi Columna Jove–, Els punyals imprecisos (2009) –Premi Enric Valor– i Els crims del lleó impossible (2009) –Premi Ciutat d'Olot–, entre molts altres.