Creat per Redacció il 01/01/2010
Josep Maria Madern i Sostres (Cervera, Segarra, 1926-2012)) és escriptor i periodista. Estudia Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona i treballa com a periodista a la Radio Juventud de Saragossa i a Radio Lérida. Per incompatibilitat amb la situació política i social de la postguerra, el 1957 s'exilia a París, i treballa de responsable dels serveis informatius en castellà de Radio France Internationale (RFI) fins que el 1983 retorna a Catalunya.


Als seixanta anys inicia la trajectòria literària amb la publicació del recull de narrativa breu La gàbia i altres gàbies (1986), i continua publicant relats breus amb una gran regularitat, amb els títols La pell de l’home (1987), premi Ciutat d'Olot-Marià Vayreda de narrativa, L’intrús (1989), Algun dia anirem a Bombai (1996), L’escenari (1997), El vent de la memòria (1998), Una felicitat particular (2000), La por de l’amor (2001), La línia negra (2001), Sol a mitjanit (2003) i Els colors de la vida (2009). També ha publicat les novel•les Els assassins ingenus (1987), La nit de la basarda (1997) i La veu de l’home (1998), i l’obra de teatre Els ninots (1996). Alguns dels seus relats han estat traduïts al francès.