Creat per Redacció il 01/01/2010
Josep Fontdecaba i Fuster (Barcelona, 1928). De jove estudia peritatge industrial a Terrassa i es titula com a Radiotelegrafista a l’Escuela Oficial de Telecomunicación a Madrid. Després, durant set anys navega com a oficial de ràdio a la Marina Mercant espanyola i estrangera. El 1959 deixa la marina per dedicar-se a activitats comercials i industrials. Es retira el 1990 i des de llavors ha publicat, amb una regularitat sorprenent, diverses novel·les i reculls de narrativa que han estat guardonats arreu dels Països Catalans.

Inicia la seva trajectòria literària amb la novel·la El nàufrag impossible (1999), premi Ferran Canyameres de novel·la. Seguidament rep els premis Baltasar Porcel d'Andratx per la novel·la Aigües tèrboles (2000) i Ribera d'Ebre de narrativa per la novel·la Les arrels (2000), l’única que no està ambientada en temes mariners. El 2003 publica el llibre de memòries L'aprenent de pilot, guanya el premi Joan Santamaria per La darrera maniobra i el premi Nostromo pel recull de narrativa Set grillons de cadena, que és traduït al castellà.

L’any 2006 publica l'Última singladura, obra que obté el premi extraordinari Miquel Àngel Riera de Sa Nostra, de Mallorca, i el 2008 obté el premi Armand Quintana amb la novel·la L'indesitjable passatger. També ha obtingut premis de contes i narracions curtes com el de la Fundació Maurí de La Garriga, el de Relats de Gent Gran, de Cornellà i el de Sant Pere de Vilamajor. Actualment, a punt de complir els vuitanta-dos anys, continua escrivint.