Creat per Redacció il 01/01/2010
Francesc Vallverdú i Canes (Barcelona, 1935 - 2014), llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, ha treballat com a editor i assessor editorial, escriptor, traductor i sociolingüista.



És considerat un dels introductors del realisme social en poesia: Com llances (1961), premi Joan Salvat-Papasseit de poesia; Cada paraula, un vidre (1968), premi Carles Riba de poesia; Sommni, insomni (1971); Retorn a Bílbilis (1974), premi Ausiàs March de poesia de Gandia; Leviatan (1984); o Encalçar el vent (1995). Ha traduït el Decameró (1988) de Bocaccio i obres de Calvino, Moravia, Pavese, Sciacia i Lionel White. És un dels precursors de la metodologia de la sociolingüística aplicada al català, amb obres com L’escriptor català i el problema de la llengua (1975), El fet lingüístic com a fet social (1988), premi Octubre-Joan Fuster d'assaig, Dues llengües: dues funcions? (1989) i L'ús del català: un futur controvertit (1992), entre d'altres. Ha estat assessor lingüístic del Gran Larousse català, membre del Consell d'Administració de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, director de l’Enciclopèdia de la llengua catalana, un dels fundadors del Grup Català de Sociolingüística i director del consell de redacció de la revista Treballs de Sociolingüística. És membre emèrit i delegat del president per a les Societats Filials de l'Institut d'Estudis Catalans. El 1986 rep la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, i el 2009 es publica la seva obra poètica completa, amb el títol Temps sense treva: obra poètica completa.