Creat per Redacció il 01/01/2010
Àlvar Maduell (Barcelona, 1936).

Assagista, periodista i investigador d'interès cultural molt dispers, ha exercit també d'historiador i lingüista.



És doctor en filosofia i magister lul•lià. Va ser professor de filosofia, director de diverses revistes, cap de premsa municipal a Granollers, editorialista a Mundo Diario, historiador de Sant Joan Despí, descobridor del catecisme en vers de Josep Baborés i, després dels dos plagis de què va ser objecte, ha reivindicat el seu autor com a poeta i guerriller. Ha contribuït a redimensionar el significat de la Renaixença amb l'escorcoll intencionat d'edicions estampades i el registre d'autors publicats el primer terç del segle XIX. Ha investigat l'espiritualitat de Ramon Llull i ha vindicat la seva prioritat en la defensa teològica de la Immaculada Concepció. Subtitulà Teologieta als ravals de la vida, un assaig crític sobre el celibat. Ha fet aportacions al millor coneixement de Josep Morgades, Joaquim Ruyra, Salvador Espriu, Joan Coromines, Marta Noguera... Va treballar en la confecció total del Salvat Català i parcial de la Gran Enciclopèdia Catalana. Ha estat membre de Convenció per la Independència, promotor de Televisió Catalana en èpoques de monopoli estatal i ha impulsat, sense subvencions, la modesta Col•lecció Maduixer, fins ara 16 llibrets fora del circuit comercial. La seva tesi doctoral, defensada a Roma quan encara Franco impedia l’opinió i la informació lliures, va ordenar i garbellar la fantasiosa ideologia del ministre franquista Gabriel Arias-Salgado sobre premsa. Va ser redactor del diari clandestí Vida del Concili, el primer publicat en català després de la guerra del 1936. Ha traduït El llibre de la pau i El camí de la felicitat, dues obretes de Bernard Benson, amb unes quantes edicions al mercat.



Caminador de muntanya, amics seus van crear el grup excursionista CEAM, encara actiu, que porta el seu nom.